Guia de vies verdes i camins naturals / Sergi Ramis

Ja fa dues dècades que van començar a establir-se vies verdes a Catalunya. Les plataformes d’antics trens de caire local o minaire que havien quedat abandonades i eren devorades per la vegetació i la degradació es van recuperar per a ús ciutadà. Així, recorreguts eminentment plans van ser envaïts per caminants, ciclistes i fins i tot genets. Camins lliures de cotxes, amb baranes de fusta en els llocs que podien tenir una mica de risc, amb bancs per seure i fonts on trencar la set, amb antigues estacions reconvertides en bars, restaurants o centres d’informació. I, al darrere, hi van arribar empreses de lloguer de bicicletes, allotjaments… el fenomen va créixer, tot i que no es pot dir el mateix de la xarxa de vies verdes. Certament, tenim una de molt limitada.

It has been two decades since greenways began to be established in Catalonia. The platforms of old local or mining trains that had been abandoned and were devoured by vegetation and degradation were recovered for citizen use. Thus, eminently flat routes were invaded by walkers, cyclists and even horse riders. Car-free paths, with wooden railings in places that could be a little risky, with benches to sit on and fountains to quench your thirst, with old stations converted into bars, restaurants or information centers. And, at the back, there were bicycle rental companies, accommodation, and the phenomenon grew, although the same cannot be said of the network of greenways. Certainly, we have a very limited one.